Quants grups coneixem que parlin sobre l’Anarquia? I quants d’ells son de l’estat espanyol? Quants segueixen en actiu? Quants d’ells no fan punk? A mesura que anem fent aquestes preguntes, el radi de grups comença a baixar.

Creiem que la música és una potent arma de difusió d’idees però fa massa temps que l’anarquisme carrega el prejudici de la cultura punk, sent aquest estil el seu referent musical més proper (Sin Dios, Puagh, Eskorbuto…) i socialment, únic. La societat té totalment interioritzat que qui és anarquista, és punk i, qui és punk, és anarquista. Volem trencar aquesta idea apostant per nous sons, com el hip hop, els cantautors o la música electrònica, sense renunciar al primer.

Amb aquesta premisa volem acostar les idees anarquistes a qui no es sent identificat amb una cultura musical concreta, i imprimir la idea general que l’Anarquia no és sinònim de caos, destrucció i drogues i que una societat autogestionada, horitzontal i descentralitzada no és només una idea vaga, sinó tota una manera d’afrontar el dia a dia.

Els grups que apareixen en aquest disc han estat triats per gust personal i proximitat i qui surt en aquest disc no és més anarquista que qui no surt. És més, algunes de les persones que hi participen no es consideren a si mateixes anarquistes tot i tenir una forta afinitat amb les seves idees. Sabem que només amb la música no transformarem la societat, però ens serà indispensable.